Bones Pràctiques 5

Agermanament San Miguelito (Nicaragua) i Sant Boi del Llobregat (Catalunya)

A Catalunya, els ajuntaments han estat, dins les administracions públiques, els pioners en assumir que en un món globalitzat com l'actual, la situació en que viu bona part del planeta no ens és aliena i no ens pot deixar indiferents. Per això, a mitjans dels anys vuitanta, un bon nombre de municipis va decidir començar a fer les primeres passes de la cooperació municipal al desenvolupament al nostre país. Conscients també dels pocs recursos que es disposa en l'àmbit local en molts casos es va optar per una fórmula imaginativa similar a la que al final de la segona guerra mundial havia promogut un acostament entre municipis centre europeus que havien estat dividits, durant anys, en dos bàndols: els agermanaments de ciutats, per tal de generar una fórmula que contribuís a construir socialment la pau.

Inspirant-se en aquesta experiència, i un cop recuperada la democràcia en l'àmbit local amb les eleccions de 1979, primeres municipals des de la dictadura, els municipis es van posar a treballar per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans amb avenços innegables. Ben aviat es va veure que es podia treballar també des de l'àmbit local per promoure un desenvolupament més global. Així van néixer la voluntat de promoure un acostament amb un altre municipi del Sud per tal de focalitzar millor els recursos i poder col·laborar, fer intercanvis, en definitiva compartir camí pel desenvolupament local d'ambdós municipis. Així van néixer els agermanaments cooperació. Molts, es van establir amb països que també estaven fent un procés de canvi recent, com és el cas de Nicaragua, en que també al 1979 es proclama el triomf de la revolució sandinista, després d'anys de guerra. Encara avui, hi ha gairebé quaranta poblacions catalanes que estan agermanades amb poblacions nicaragüenques.

Un exemple d'agermanament ben viu és el de Sant Boi de Llobregat amb San Miguelito (Nicaragua). En ell es combinen les iniciatives de cooperació institucional entre ambdós municipis amb les iniciatives de cooperació d'algunes de les seves entitats. Aquest model d'agermanament, que es continua consolidant amb el temps, s'ha anat dotant també de mecanismes de planificació com són l'avaluació, per analitzar i millorar la qualitat de la seva cooperació, i disposar d'un Programa Municipal Transversal de Cooperació i Solidaritat (2006), amb el qual es pretén que la cooperació no sigui una política aïllada sinó que es coordini amb altres polítiques públiques de la ciutat a fi que sigui més eficaç, i alhora tot dissenyant també una línia de sensibilització a Sant Boi i de foment de la participació social en l'agermanament.

A San Miguelito s'han promogut iniciatives de: suport en infraestructures, suport educatiu, microcrèdits per a dones, habitatge social, millores mediambientals,... però també en l'enfortiment institucional a l'Alcaldia per tal que pugui ser motor del desenvolupament local i col·laborant activament en el Pla Estratègic de Desenvolupament Municipal de San Miguelito (PEDM 2007-2015) i en iniciatives com és el suport al cadastre i una proposta d'Ordenament Territorial.

Podem dir que l'agermanament San Miguelito amb Sant Boi de Llobregat ha aconseguit generar polítiques públiques que tant al Sud com el Nord han aconseguit implicar les institucions locals i a un bon nombre d'entitats, i dinamitzant a Catalunya el suport d'altres administracions públiques: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Diputació de Barcelona, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Universitat de Barcelona. Pel dinamisme de l'agermanament, pels continguts i pels mecanismes participatius i de planificació que s'hi implementen, pensem que és una bona pràctica de cooperació municipal i que cal donar-la a conèixer perquè pot ser un bon referent per altres iniciatives.

Núria Camps i Vidal
Directora d’AVALUEM

Descarregar PDF