Desmuntar falsos somnis per a un futur millor

Entrevista a Dorys Ardila de Gestapaz

Dorys Ardila, presidenta de Gestapaz

La seva reflexió parteix dels dos focus importants de migració a Amèrica Llatina: un, cap al nord, i l'altre, cap a Europa i amb característiques diferents, almenys en el cas colombià, tal i com explica Dorys.

Pel que fa a Centreamèrica i després de la signatura dels acords de pau que es van donar en els anys 90 a Nicaragua, El Salvador i Guatemala per a tancar els escenaris de conflicte armat, no es van atacar les circumstàncies que són les causes estructurals de la violència estructural en aquests països. Per tant, no es va aprofundir en les condicions de l'aplicació dels Drets Humans i de l'estat de benestar, és a dir, en l'aprofundiment de la democràcia. Per això, en l'actualitat, veiem unes onades migratòries de milions de persones, fonamentalment d'Hondures, Guatemala i El Salvador, que tracten de buscar una vida millor per a elles i les seves famílies. I la reacció de l'actual administració dels EUA és la d'aplicar mesures de repressió, com per exemple, la creació del mur. Amb l'arribada del nou president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, es va donar certa esperança per la resposta solidària a aquestes onades migratòries, però aquesta resposta ja està canviant a causa de les pressions econòmiques sobre el compliment dels acords de lliure comerç, “ha anat imposant unes condicions que tracten d'asfixiar les economies, que és la manera de fer les coses de Trump. I si ho ha fet amb la Xina, amb països com Mèxic i altres d'Amèrica Llatina…”.

Per al cas colombià, cal destacar el llarg conflicte armat de gairebé sis dècades. Després de gairebé dos anys i mig de la signatura dels acords de pau de 2016, el govern no està complint amb els compromisos que es van establir i això està originant novament una ona d'emigració.

“Colòmbia una altra vegada està expulsant gent, però paradoxalment també està rebent gent, ja que en dos anys hem rebut més de tres milions de ciutadans germans de Veneçuela. I Colòmbia no està preparada per assumir aquest repte perquè, històricament, no ha estat un país receptor de migrants. Colòmbia ha estat un país expulsor de migració”. Xifres aproximades indiquen que fora del país viu el 10% de la població colombiana, o sigui, 4.8 milions de colombians. I aquesta diàspora està formada per dos grups: un, molt gran, que ha sortit per qüestions econòmiques, i un altre, més reduït, (varia entre 1 i 2 milions, depenent la font consultada) a causa del conflicte armat.

Països receptors d'immigració llatinoamericana en el continent americà han estat, històricament, el Canadà i els EUA. El primer ha tingut una política migratòria més flexible i intel·ligent, i ha planificat rebre migració qualificada, rebent enginyers, metges, administradors d'empreses, etc. “Hi ha com una política pública de capturar cervells, formats, que no els costa res, gent que ja arriba a produir”, però en l'actualitat, l'administració Trump sembla que està pressionant al govern canadenc perquè no rebi migració i tanqui les seves portes.

Amb Europa la situació és bastant difícil, a causa de la crisi estructural que es reflecteix també en l'agenda de migració. Per això no hi ha una agenda de política pública europea acordada, consensuada, a l'interior del Consell de Ministres de la Unió Europea. I és així, “influenciat també pels partits de la ultra dreta que estan arribant a conformar governs com a Hongria, Polònia, Àustria o el que veiem a Espanya amb l'arribada de Vox a la institucionalitat de la governança. El que estem veient a França, el Brexit al Regne Unit, Itàlia… És una crisi xenofòbica, homofòbica, contra tot el que sigui migració”. No hi ha política nacional d'acolliment. Aquest any han mort més de dos mil persones al Mediterrani, i les organitzacions que es dediquen al rescat humanitari s'han trobat amb una infinitat de dificultats per part dels governs.

Caldria tenir en compte, per exemple a Espanya, els pobles que queden abandonats, que hi ha una població envellida, o que l'índex de natalitat és baix. ”Per què no es pensa en una política racional i raonable referent a la migració? Que no s'obri la porta a tot aquell que vulgui arribar, però que s'estableixin uns paràmetres, que es faci un full de ruta i això podria ajudar al creixement del PIB, al creixement de l'economia, a pensar a assegurar les pensions futures”.

Referent la diàspora, la constitució colombiana de 1991 va convertir al país en un dels primers a reconèixer la seva importància i va tenir dos representants de la diàspora a la Cambra (Congrés). Han passat gairebé 30 anys i ara només queda un. “És important l'existència de la norma que reconegui aquesta representació, però perquè la norma pugui complir una funció, realment necessita de dues condicions… la primera, és la voluntat política, i la segona, és una infraestructura material de condicions que permetin l'aplicabilitat d'aquesta norma”. La qual cosa vol dir que, els qui posseeixen el poder polític realment tinguin en la seva agenda política d'execució de plans, programes i projectes de govern la intenció real d'aplicar-ho.

I dotar-ho de recursos econòmics, financers o condicions materials.

Les diàspores, històricament, viuen diferents moments polítics. Per exemple, la diàspora jueva, és una de les més potents del món, i té una llarga i complicada història. A Amèrica Llatina les diàspores que van tenir influència, en el seu moment, en la lluita contra les dictadures, van ser l'argentina i la xilena. Ambdues van jugar un paper important per al procés de la reconversió democràtica, la finalització de la dictadura i la transició cap a la normalització política.

En l'actualitat, la diàspora colombiana també viu un procés de polarització, existent al país, sobre el tema de la pau. Però al marge d'aquest fet, i pel que respecta a Catalunya, hi ha moltes propostes, grans o petites, que estan creant iniciatives interessants des del sector de l'economia social i solidària. Iniciatives que poden obrir i concretar cicles econòmics als països d'origen, però també poden generar espais de treball per a la inserció laboral d'aquesta diàspora que està aquí i que en la seva majoria està en situació indocumentada o situació il·legal. “Això seria un nínxol molt important. Que pot activar cicles econòmics, i aquí veig un camí interessant per a recórrer. Que seria important que des de la Taula Catalana de Codesenvolupament poguessin fer-ho amb aquesta iniciativa que està desenvolupant una organització que es diu Migres i altres 80 iniciatives que vam estar, fa tres setmanes, a Can Batlló, en la 1a Fira de l'Economia Solidària Migrant i Diversa”.