Desmuntar falsos somnis per a un futur millor

Entrevista a Ababacar Thiakh

Ababacar Thiakh, coordinador de la cooperativa Diomcoop.

El projecte d’aquesta cooperativa es va iniciar l’any 2016, en plena repressió policial i amb les multes als venedors ambulants. Van fer una diagnosis sobre la situació i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Activa, es van plantejar portar a terme aquest projecte. La cooperativa es va iniciar amb la selecció de 15 venedors ambulants, entre més de 350 persones que es van presentar, i es van triar a partir d’uns requisits: tenir un mínim de 3 anys d’arrelament social, i 1 any de vinculació amb alguna entitat de la ciutat. “Quan parlem de la “manta” la gent es pensa que només hi ha homes, però també hi ha dones... per això vam escollir 4 dones, i 3 persones més amb vulnerabilitats molt remarcades, i altra gent que tenien a veure amb la feina que estaven fent”.

Un cop creada la cooperativa van estar 6 mesos estudiant el tipus de negoci, cohesionant el grup i això va ser l’origen de Diom, que significa “fortalesa interior” en wòlof, l’idioma més parlat al Senegal. Diomcoop es va presentar el 7 de març de 2017 i mitjançant aquesta cooperativa, 15 persones han pogut regularitzar la seva situació. Però, “ens vam adonar que la venda no funciona, vam intentar dialogar amb la ciutat, dialogar amb districtes, amb més de 185 entitats de la ciutat, buscant espais, buscant llocs de venda i a finals d’any, quan vam veure que la venda no funciona, vam repensar el model de negoci”. Així es van crear 5 activitats: Artesania africana. Una línia de gastronomia amb plats de l’Àfrica negra i sucs.

Creació d’una marca de roba Diambaar, -que significa “valent”- amb el patronatge i el tall d’aquí, però amb la tela africana. Una línia de serveis com muntatge i desmuntatge, control d’accés o vigilància. I finalment, el treball de sensibilització per al reconeixement de l’altre, des de la diversitat, amb la voluntat de canviar la mirada quan es parla de la venda ambulant. Quan es parla del top manta, sabem que hi ha molts prejudicis, es parla malament de la venda ambulant, que no paguen impostos, que hi ha màfies, i des de Diomcoop intenten trencar aquest discurs. “La part de sensibilització és rebaixar tensions, estem fent una feina que ningú veu de vegades, però treballem molt des de darrere, parlant amb la policia, amb Renfe a la Pl. Catalunya, a les presons, sempre intentem donar peu al diàleg i a col·laborar amb els venedors servint de pont entre el col·lectiu i la comunitat en general”.

Segons explica Ababacar, el projecte consta de 3 potes: “una és dignificar el treball de la gent. La segona té a veure amb tot el tema dels drets de ciutadania, necessitats bàsiques, formació, vivenda, reconeixement de l’entorn. I la tercera té a veure amb el tema comunitari”. Treballen aquí, però també a Senegal, tot i que han tingut certs problemes amb els controls de qualitat, per això, i pel que fa a la roba, ara s’està produint aquí, i on col·laboren dones ex-prostitutes i també venedors que saben cosir, i han comptat amb la col·laboració d’una de les millors escoles de moda de Barcelona.

“La gent quan ha tingut una oportunitat, està demostrant a la societat d’acollida que tenen una riquesa i moltes possibilitats. Ara bé, són projectes molt difícils... ja sabem que a Catalunya, dins del teixit de l’economia social i solidària, hi ha molta feina però necessitem aliances perquè no és caritat, no és ajuda o assistencialisme, sinó és fer seu el projecte que la gent està portant a terme”. El repte, ara, és fer el projecte viable i sostenible, ja que el suport de l’Ajuntament acabarà el desembre d’aquest any. “Però aquesta cooperativa està demostrant la riquesa que estaven portant a les seves motxilles, estant demostrant que hi ha una possibilitat, com una manera de dir: hem vingut d’un lloc, però aquí estem també i hem de participar en el desenvolupament del lloc on estem vivint, sense oblidar que hem vingut del nostre país d’origen”. Motiu pel qual Ababacar demana que la societat d’acollida hauria de fer seu aquest projecte.

Entre les seves prioritats està, ara, la de potenciar la formació ja que els clients són molt exigents i sempre els hi demanen algun tipus de certificat relacionat amb la feina. També destaca com els propis manters, els quals no tenien ni ganes de formar-se, ara sí que en tenen.

Aquest canvi està donant pas a la inclusió social, a una economia social y solidària que podria regularitzar més persones. “Tenim 15 nòmines i quan tenim un volum de feina més gran estem cridant a gent de fora, venedors ambulants per a que treballin. Potser són contractes laborals de 3, 4 mesos, però és el que tenim i el que estem compartint amb els venedors ambulants”.

Pel que fa a la idea que tenen les persones del Sud sobre Europa, reconeix que als països d’origen no són conscients de les enormes dificultats que hi ha per arribar fins aquí i per intentar subsistir. I per pròpia experiència manifesta que “quan marxem, la visió és que són molt rics, veiem a Europa com El Dorado”. Creu que s’hauria de sensibilitzar més, i la millor manera seria des dels mateixos migrants, “però és molt difícil dialogar amb algú que no creu el que estàs dient, i nosaltres també hauríem de canviar el xip i les nostres formes quan anem de viatge. Perquè som turistes, i un migrant és com un híbrid: ni d’allà, ni d’aquí. Aquí no estàs formant part amb tots els drets i deures de la societat d’acollida, i allà som un turista més. I estàs una setmana o un mes, i gastem més del que hauríem de gastar. Hauríem de poder sensibilitzar, i no demostrar que vivim super bé i que no ens falta de res, perquè en realitat, no és així, tot i que hi ha casos d’èxit, però no tothom té èxit”.

El codesenvolupament és una iniciativa necessària. Ababacar proposa no culpabilitzar ningú, i treballar des de la coresponsabilitat amb el país d’origen i el d’acollida. Potser caldria muntar cooperatives com Diomcoop en origen, organitzades pels mateixos migrants que ja coneixen les necessitats d’aquí, la qual cosa facilitaria, per exemple, poder passar els controls de qualitat. Una altra possibilitat, que ja es va intentar fer el 2006, però llavors no va funcionar, seria la de posar en marxa, al Senegal, un centre de documentació i d’orientació per assessorar i acompanyar les persones que volen migrar, i sobretot, que disposin de tota la informació, també la referent a les morts en el Mediterrani i a la situació de gran vulnerabilitat durant tot el trajecte i un cop arribat a destí.

Respecte la responsabilitat dels mitjans de comunicació, creu que és necessari donar a conèixer més relats sobre les contribucions que s’estan fent des dels col·lectius migrants, ja que sovint el discurs és el de vénen de fora a treure’ns els llocs de treball. “Hem de construir tots plegats una societat més cohesionada i més justa. I posar les mirades sobre les contribucions, ajudaria a entendre millor el que estem fent. I quan es parla de les migracions, el primer que diu la gent és, com puc ajudar? Però, com les migracions estan ajudant a la societat d’acollida? Jo crec que s’hauria de parlar algun dia, i això ajudaria a entendre millor el que volem ser com a societat”.

I la Llei d’estrangeria no està facilitant, per res, que hi hagi cohesió, ja que les demandes al col·lectiu migrant són majors que a la població autòctona, i perquè demanen al migrant el que no estan demanant a una persona quan acaba els seus estudis aquí o quan està buscant feina.

S’hauria de revisar la Llei d’estrangeria per facilitar la regularització de moltes persones que viuen en condicions indignes, que generen tensions i exclusió social. “Si mirem a nivell formatiu l’experiència que té la gent i a on estan treballant... estem perdent molta riquesa. En el cas de Diom ho hem notat. En menys de 3 anys hem guanyat dos premis i hem passat de pensar 1 activitat a crear-ne 5. I on estava aquesta gent? venent al carrer, als carrers de Barcelona”.