Desmuntar falsos somnis per a un futur millor

Entrevista a M'hamed Abdelouahed Allaoui

M'hamed Abdelouahed Allaoui, president del Consell d'Entitats Amazigues i membre fundador de la Casa Amaziga de Catalunya.

El col·lectiu amazic és un dels més antics i nombrós a Catalunya. Representen, aproximadament, dos terços de la població total marroquina que està xifrada en uns 230.000 habitants, per tant, l’amaziga significaria uns 140.000 aproximadament. Un dels eixos fonamentals de les entitats amazigues és el desenvolupament i promoció del fet amazic. I estableixen un paral·lelisme entre Catalunya i Tamasga pel que fa a la situació de la història de la llengua i la cultura catalana comparable amb l’amaziga. Per tant, des de Catalunya es pot treballar molt per empoderar, enfortir i donar suport i reconeixement a les iniciatives i projectes que fan les entitats i persones amazigues des de la Tamasga.

Pel que fa al sentiment identitari del jovent, M’hamed, argumenta que cal preservar la pertinença i el sentiment de ser qui ets, per enfortir als nens i nenes que hi viuen aquí, aquesta doble pertinença, tant amaziga com catalana i que se sentin orgullosos del seu origen. Per això compten amb la llengua i les tradicions, la cultura, la música, les cançons o els contes.

Un aspecte important i del qual la Taula de Codesenvolupament pot jugar un paper important és el de donar suport i impuls a iniciatives i projectes amb entitats del Sud, i el d’enfortir les capacitats d’aquestes persones.

Un repte actual és el d’abordar la migració al Marroc, des de les diferents vessants que hi ha. Aquest país ha passat de tenir una població que emigrava a rebre-la en l’actualitat, tant del continent asiàtic com, sobretot, de l’Àfrica subsahariana. Segons M’hamed, no s’està fent res, i algunes de les entitats que hi treballen ho fan des d’una visió caritativa. En canvi, s’hauria de treballar des de l’àmbit dels drets i els deures, fonamentalment, des del dret a emigrar. Un altre aspecte, molt important, en aquest apartat té a veure amb els menors que emigren sols. Caldria treballar la prevenció i el tema de la protecció dels abusos. “Fer una tasca d’acompanyament i de suport a projectes d’aquestes entitats, des de la Taula de Codesenvolupament, tindria molt de sentit”.

Respecte al gènere, M’hamed explica que hi ha molts avenços al Marroc, a nivell legislatiu, però el que costa és el canvi de mentalitat, reconèixer la dona com a persona en condició d’igualtat amb els homes. Caldria recuperar la tradició amaziga, basada en el matriarcat, i on les dones tenen un paper molt important a la societat. Però, en aquests moments, hi ha un gran retrocés, i es reben molts atacs com, per exemple, el de voler copiar el model occidental de dona, el qual dista molt de l’estàndard islamista tradicional, conservador, portat de l’Orient llunyà. I conclou que les dones i entitats de dones han de tenir un reconeixement i capacitació i “això s’ha d’explicar a Europa, a la gent per a que veiessin que aquelles societats tampoc estan estancades ni que no es mouen, sinó que hi ha una evolució en reivindicacions i en drets adquirits i molts per adquirir”.